L'ànima.

Què es l'ànima? 

Si parlem d'una ànima existent, des d'un punt de vista general, podríem dir que és l'essència de tos els éssers vius. El distintiu vital. No obstant això no es igual l'ànima d'un home a la d'un animal, en el cas de que tinga una. Però... ¿On quedaria l'ànima? ¿Cóm  i per què apareix? ¿Ocupa aquesta algun lloc? ¿On es va quan tot açò finalitza? 

" Cuando puedas elegir entre tener razón y ser amable, elige ser amable "

  

És clar que hi ha coses que o estan bé o estan mal, no obstant això moltes vegades ens trobem davant assumptes subjectius on allò que cada ú creu millor difereix de la resta.

Però què es realment correcte?

Habitualment donem per bo el que creem nosaltres ja que hem arribat a una sèrie de conclusions que, encara que no sempre siguen les mes adequades, han sigut elaborades pel nostre cap. Qui no ha mencionat mai quan li han corregit un problema de matemàtiques o de física mentre el feia en la pissarra la frase "si jo dic que això està bé és perque està bé" ? Jo l'he fet, massa tal vegada. I m'apenedix perquè en cap moment vaig tenir en compte el resultat del altre que possiblement era el correcte.

Aprenguem aleshores a ser amables. Amb amables no vull dir fàcils a convèncer o a ser manipulats. Amb amables vull dir dolços, que quan ens contradiguen respirem i responguem amb el nostre millor somriure encara que ens faça mal. "Mes es s'aconsegueix xuplant que mossegant" diu el refrany. Desgraciadament sempre li fiquem pegues a allò que opina la resta abans de tragar-nos el nostre menyspreable orgull.

Definició personal de la filosofia (65 paraules).

Què és la filosofia? 

Per a mi la filosofia és l'essència humana.  ja que el seu naixement va lligat a l'home i a la seua capacitat de fer-se preguntes.   Per a mi la filosofia no es un fi sinó un mitjà per a arribar a conèixer la "veritat". I la "veritat" què és?  Qui soc? Què sóc? On vaig? D'on vinc? 

Anem a fer filosofia.

Publique ergo soc.

Publicar, publicar i més publicar.

L'afany per escriure la meua primera entrada no em deixa pegar ull! Quin plaer escriure! És com quan tens una foto super xula i estàs pensant tota la vesprada que la vas a pujar a l'Instagram, que li vas a ficar un efecte d'aquestos hipsters, que et va a quedar una obra d'art... Per quin motiu?  Pel simple fet d'aconseguir molts "likes"( "likes" que moltes vegades tú hi dónes per a "quedar bé" amb les persones que li donen "like"  a les teues fotos). En resum un cercle viciós de "likes", més "likes"...

Perdó, millor continue que em desvie del tema. Escriure, per què ho fem?

-Escribim perque ens agrada expressar allò que pensem i com  diuen que redactan s'ordenen els pensaments... 

-Escribim perque ens quedem a gust manifestant la nostra opinió...  

-Escribim també per a que algú ens llija i diga: "Xe tu açò que has fet és genial!"  

-Escribim perque  l'ésser humà adora contar i inventar històries.

-Escribim perque  creem mons ideals on desitjariem viure.
-Escribim perque ens ho manen  indistintament el profesor de llengua o el de filosofia. 

-Escribim perque encara que les imatges siguen importants el nostre cap està ple de paraules. Paraules i  més paraules.

Jo no sé perque escric, potser per evitar que la gent quan veja el meu blog veja un buit inmens on fique "No hay ninguna entrada".

I tú, saps per què escrius?