Drogues

El perill de les drogues.

Actualment el consum de drogues es d'allò més normal en els jòvens de la nostra societat, és una terrible realitat a la qual no podem donar-li l'esquena. Allò que més em sorprén es que malgrat que som concients dels seus perills continuem caiguen en aquest vicis. Què estem cecs?


Es un fet ben conegut que la gent que consumeix drogues, el tabac o l'alcohol (ara mateix legals) té major risc de patir concer de pulmó o cirrosis, respectivament, a més d'altres patologies. Respece al cannabis, el xocolat, la coca... (ara mateix i·legals) poden derivar en esquizofrènies i altres malalties.

No obstant això les drogues no afecten només la salut física de l'individu, sinó també a la mental creant-li un transtorn de dependència, un senseviure en el qual la perona només pensa en el moment en el qual podra consumir, la manera d'aconseguir la droga...  Bàsicament viure per la droga.

A més a més aquestes substàncies no només  li generen  problemes a l'individu, sinó també a la gent que li envolta, directament  a la família, als  amics... Però també  a qualsevol persona... en un accident de tràfic, una xeringa a la platja...


Vam ser nosaltres, els ésser humans qui vam crear les drogues, no podrem acabar amb elle abans que elles acaben amb nosaltres?

"La moral es la debilidad del cerebro". Arthur Rimbaud

Ja que hem donat el tema de la moral, m'agradaria fer una dissertació al voltant d'aquesta frase.

Què es realment la moral? Entenem com moral el conjunt de normes d'aplicació pràctica que hui dia regeixen la sociedad. No obstant això, qui ha inventat aquesta definició? Qui ha definit la moral?

Som éssers humans intel·ligents, però implica açò que ens comportem en base un codi? Qui ha fet aquest codi? Com podem distingir entre allò que està bé i allò que es roí? 

No serà la moral una barrera que tenim al cap, que evita que visquem plenament? O serà en tot cas una mena de protecció? 

El tenir una moral ens condiciona, fa que els nostres actes siguen determinats. Això té una part bona i un altra roína. Bona perquè moltes vegades ens ajuda a prendre la decisió correcta, però altres no ens impedix fer realment alló que volem?

Poesia

L'altre dia a classe vam estar parlant de la poesia i dels símbols. Em va agradar molt ja que hem va fer pensar. 

Nosaltres com ésses humans tenim la capacitat de comunicar-nos amb la resta. Podem construir un nombre infinit de missatges amb tots els sons, i grafies que tenim. No obstant això no tot pdem expresar-ho amb paraules. Què fem aleshores amb els sentitments? 

Una resposta a questa pregunta es la poesia. Quan estimes a algú li pots dir que l'estimes, li pots dir moltes coses. Però realment allò que dius es correspon amb allò que sents? Es equivalen el sentiment que viu al teu cor respecte al que ix per la teua boca en forma de pareules. No, clar que no. Aleshores apareix la poesia. Aquesta et serveix per expressar allò inexpressable. Tot el que es manifesta al teu interior. Els símbols, les metàfores... Ens ajuden a fer més bell, a aproximar-nos a allò que verdaderament és dins el nostre cor. 

Per aquesta raó, crec que tot el món hauria d'escriure poesia, es la millor manera de expressar-se. 

Visca la poesia!