Tesi, antítesi, síntesi.

L'altre dia vaig pensar perquè m'arreglava i em ficava maquillatge per anar a classe i després de reflexionar-ho una estona vaig decidir formulas aquesta teoria:

"Si et maquilles i vas a classe mes bonica els examens t'ixen millor."

Pareix una cosa sense trellat, però jo recoltze la meua tesis en els següents punts:

1) El maquillatge i la teua millor combinació fan pujar el teu autoestisma.

2) Quan puja el teu autoestima, també ho fa la teua seguretat.

3) Com que la teua seguretat ha pujat, aquesta redueix els nervis  típics pre-examen

4) Al no ficar-te nerviós realitzes las prova amb més tranquil·litat i per tant te quivoques menys.

Per aquesta raó us anime a que proveu a anar a examinar-vos vestis amb la roba que us faça sentir be.

(També aplicable també per als xics encara que ells no es maquillen.)


No obstant això quan formule aquesta teoria m'arriba una altra totalment contraria al cap.

"En compte de maquillar-te i perdre el tems pentinante, dorm més i faràs l'examen millor"

Aquesta antítesis la recolze en els següents punts:

1) Si no et maquilles i vas a classe en xandal no cal que et calfes el cap ni que t'alces abans per decidir el que et vas a ficar.

2)Com no t'alces abans dorms més.

3)Dormir més implica moltes vegades anar a clase més fresca i per tant  més disposta a fer l'examen.

4) A més a més, la roba que portes és mes  còmoda que eixa bata que no et deixa respirar.

5) Fer l'examen amb roba més confortable i després d'haver dormir fa que t'isca millor.


D'aquests dos epígrafs jo trauria la seüent conclussió o síntesi:

"Tria roba còmoda però amb la que et sentisques bé, descansa la nit anterior i només si et sobra un poc de tems maquillat"

La Naranja Mecánica.

 

 

A Clockwork Orange

 

La Naranja Mecánica

 

Violència, violaciò, nàusia i experimentació

al ritme de Beethoven.

 

Jure per damunt la meua gruitarra que auest treball l'he fet jo.

 

Violència per violència = violència al quadrat.

3:49

-Venga acabad conmigo. No quiero vivir en este cochino mundo

-Vaya y que es  lo que tiene de cochino?

-Es un cochino mundo por qué ya no hay ley ni orden.

A que clase de mundo hemos llegado los hombres?

Nadie se preocupa de respetar la ley y el orden.

Mereix la pena  viure a aquest món? Un món ple de guerres  i bestialitats? Què fan aquests xis pegant-li a aquest home una pallissa? Pot l’ésser humà sobreviure a si mateix? Plaer per matar, per donar colps ... Amb la violència l’única cosa que fem es destruir-nos a nosaltres i a la resta.

Un món on ningú respecta la llei i l’ordre...On cap persona es preocupa d’allò que està be i d’allò que està mal. Un món on som esclaus del nostres impulsos primaris.

Però si tots fórem bons hauríem de tenir lleis? Si tots fórem bons seriem lliures?  On queden les decisions?

 

 

6:50

Escenes al teatre.

Violació.

Quin acte més horrible. Abusar d’una persona en contra de la voluntat d’aquesta. Es redueix a la  persona a un joguet que dóna plaer, un joguet que no vol jugar, i que per aquesta raó atrau més.

Què es açò del “morbo”? Per què hi ha plaer segons les situacions o les formes en les que es duga a terme el “mete-saca-saca-mete”? Hi ha un context sexual? Doncs clar, nosaltres a més de fixar-nos en l’altra persona també observem allò que ens envolta, la seua disposició, el que representa per nosaltres...Intentat repetir això que vam somiar tantes vegades...

Però una cosa es eixa excitació que es produeix i altra es que es puga gaudir més sabent que estàs fent sofrir a l’altra persona.

Colps, i més colps.

I quan es comencen a barallar així per que els dóna la gana? Què es un enemic? Qui es l’enemic? Per què em compte d’anar cada persona pel seu camí em de partir-li els nassos?

 

 

 

8:30

“La ultraviolencia que nos mataba de risa”.

A mi m’agrada anomenar açò l’efecte you tube. Estem tan acostumats a veure desgràcies als vídeos i baralles que ens produeixen paradoxalment rissa, no com hauria de ser. El plaer de destruir que en fa partir-nos en el pit. Té trellat açò? No, clar. En Compte  de riure, hauríem de criticar el que passa. L’humor negre ens agrada, però per riure hem de degradar a la persona tant?

 

 11:10

Sessió d’ultra violència a casa de l’escriptor.

Entrar a la casa d’algú habitualment es una qüestió personal. Ma casa es ma casa i entra qui jo dic. Però de vegades hi ha persones que no respecten la  integritat de la resta.

Irrompre en la llar d’algú per després fer aquest tipus de coses m’ha produït unes nàusees i un sentiment d’odi a la meua pròpia raça. Què som? Monstres, monstres  i més monstres.

 

 

15:10

Un cant d’àngel després d’una sessió d’ultra violència.

Encara que no ho parega i a coses que ens salvem, que no ens fan caure. La música es una d’aquestes. La música ens humanitza, fa que les feres es calmen i que la gent gauda. La música ens allibera, ens destensa, ens fica la pell de gallina i ens gronxa als seus braços. Música avant tot....

 

 

 

19:12

“Mientras escuchaba vi imágenes maravillosas”

Més música altra vegada. Gran Beethoven, gran expressió, plaer i gust. La música ens transmet, la música ens fa viure amb les seues vibracions i colps.

 

 

23:33

 “El único que te quiere salvar de ti mismo en esta degenerada comunidad”

Salvar-te de tu mateix, salvar-me de mi mateix. Què som en realitat? El mal naix al nostres interior? Es l’ésser humà roí per naturalesa? Què ens indica allò que es correcte? La moral? I la moral d’on se la trauen?

 

 

24:09

“Se te ha metido el demonio dentro “

I tant que té el dimoni dins. Però el té només ell o tots? Ara m’enrecorde de les escenes dels Simpson on hi eixia Homer amb un angelet i un dimoni cada u a un muscle, discutint sobre allò que era o no correcte. Ens passa a nosaltres el mateix? Es la societat l’única cosa que ens manté allunyats d’açò que realment som? Som mal? Som be?

 

 

31:28

“Quieres un nuevo automóvil?

Pues lo coges.”

Clar que si home. Vols una cosa, l’agafes, vols matar a algú el mates, vols follar-te a alguna persona doncs te la folles. Però volgut no vas a ser lliure quan facis aquestes coses, perquè la teua capacitat de decisió quedarà reduïda allò que desitges fer en eixe instant. Seràs esclau dels teus sentits.

 

 

33:44

Territori. 

 Pareixem animals, barallant-nos per defensar el que  no es nostre, ni de cap persona. “Sempre ha d’haver un líder, algú qui porte del comandament. “  Però d’on es trau aquest dret?

Al film vegem que amb violència, per la força, la llei del més fort. I per què no la llei del més intel·ligent? O del més aplicat?

 

 

40:20

Què es l’art?

A banda de la brutalitat de les accions realitzades a casa de la dóna i tot açò m’ha cridat molt l’atenció l’escultura del penis, doncs la xica diu que és una obra d’art, però per a i açò d’art té poc. L’art es subjectiu, no obstant això té uns principis estètics, i aquesta figura no els presenta.

 

 

44:00

“La violencia engendra violencia.”

Gran veritat. Si em dones el colp els més lògic és que t’ho torne. Forma part de la nostra naturalesa, la defensa. Un colp engendra altre colp, i aquest colp engendra un altre, i ací successivament. Colps, colps, més colps.

 

Propòsit de restauració

 

 

47:13

“Eres ahora el  655321”

Jo soc Maria Roca, perquè la gent em coneix així, però també podria ser altra cosa, com Ro146. La nostra identitat por quedar-se reduïda a un insignificant número. Qui no ha escoltat la frase: ara al col·legi els professors et criden pel teu nom, es preocupen per tu...però bonic a la universitat seràs un número, una nota, un entre mil, res més.

 

 

51:30

L’infern.

Ha de ser la religió una forma d’atemorir a la gent per que siga bona? Estem en l’edat mitjana o al segle XXI? El déu cristià no es un déu que vol gent que vaja tots els dies a missa o que done moltíssim diner a l’església, el déu cristià es un déu amor, comprensiu, que sempre es disposat a perdonar.

 

 

55:28

“Si pierdes las esperanzas en momentos y aflicción y de fatiga tus fuerzas se verán debilitadas.”

El negativisme és la primera cosa que et va a portar al fracàs perquè si no aspires a més com vas a arribar-hi?

 

 

 58:19

"La bondad y la maldad nacen con nosotros. "

Es l’home bo per naturalesa i la societat li fa roí? O pel contrari es l’home roí per naturalesa i la societat li fa bo?

Sense bé no existeix mal i viceversa, complementaris i contraris formen par de la nostra essència.

Reconeixeríem les bones accions si no hi haguera roïnes? I criticaríem les roïnes si no hi haguera bones?

 

 

1:10:23

 

“Los colores del mundo real solo parecen verdaderos cuando los videamos en una pantalla”

En realitat tot el que vegem podria no ser real, vull dir, el nostre cervell interpreta el que arriba als nostres ulls. Els gossos per exemplen veuen en blanc i negre, però no tenen cap problema doncs no saben que hi podrien veure a color.

Moltes vegades hi ha fets en la vida que pareixen més verdaders quan els vegem a la gran pantalla. Històries que vegem a la tele i que s’assemblen tant al nostre dia a dia. La televisió fa que pugam distinguir entre allò que es de veres i el fictici, no obstant axò qui ens diu que la nostra vida forme part d’una pel·lícula?

 

1:12:26

“Cuando estamos sanos reaccionamos con miedo y nausea a la presencia del mal. “

I per què? Per què la sang, el mal ens donen fastig? D’on sort  eixe rebuig?

 

El nostre aprenentatge influeix, però molta gent diria que son coses amorals, i jo plantegi ara que és això de la moral? On està? Té un lloc físic al nostre cap? Naix amb nosaltres? L’adquirim? Cóm ens fa distingir allò que es roí del que no ho és?

 

 

1:14:50

-Que es un crimen?

-Usar a Beethoven así.

Moltes vegades quan la gent fa un us roí d’allò que ens agrada ens fiquem malalts. Si jo escolte a algú qui toca el piano i ho fa molt mal, em donen ganes d’arrancar-li el cap. O quan veig un film i hi ha un actor que m’agrada molt i li han donat una porqueria de paper, també m’abelleix tallar-me les venes. Açò ens demostra que hi ha coses que per a la gent tenen un determinat valor i mentre per altres ni ho tenen. Hi ha persones que aprecien altres coses mentre que altres les passen per alt.

 

1:16:00

“Esta mal porque   vivimos en Sociedad”

Viure en societat implica un respecte, un respecte cap als altres. Jo tinc dret a fer moltes coses, però no per aquesta raó he de reduir la llibertat de la resta. Es la convivència el que ens fa ser bones persones? Es la societat, i tots el que ens envolta una presó per als nostres instints primaris?

 

12:23:54

“Deja de ser un criminal pero también una criatura de opción moral”

Aquesta frase resum quasi tot el sentit del film. Alex deixa de costat la violència però perd la seua voluntat. Aleshores  què es millor? Ser roí per voluntat o bo per obligació?

Naixem lliures, amb capacitat de decidir com i què fem amb la nostra vida. Tenim opció a decidir, a cometre errades. Però després el tractament  Alex és convertit en una màquina, una màquina que es programava per ser bona, a canvi de llevar-li una funció, la seua agressivitat; perd el poder produir mal a canvi de poder defensar-se.

 

1:31:30

“También has hecho tu sufrir por eso es justo que sufras tu”

Karma? Llei del Talió? Si hem fet patir es just que ens facen patir no? Però no es ja desagradable per al criminal ser conscient d’allò que ha fet?  Què s’aconsegueix castigant a la gent? Que recapacite i no torne a fer el mateix. No obstant això, queda l’ànima o la consciència d’un assassí neta després d’havers-se passat mitja vida a presó?

 

1:33:00

Colps tornats.

Està be tornar-li-la a la gent que ens a fet mal? No ens reduïm com ells quan repetim el que ens fan fer? No s’abaixen fins on ells són?

Molta Gent diu que “has que ficar l’altra galta”, però açò suposa exposar-se altra vegada a que te la tornen a gastar.

1:35:11

Colps tornats.

Ara altra vegada el mateix. Els seus amics el trobem i li deixen mig mort. Alex no pot defensar-se i es brutalment apallissat. La violència per la violència, pel gust de reduir a l’altre i sentir-nos superior, tornem a estar com al principi de la pel·lícula.

 

1:52:56

“En cualquier momento me puede suceder algo terrible.”

Potser demà  siga al carrer i m’atropelli un cotxe, o se’m caiga damunt un piano. Mai es sap si ens va a passar qualsevol cosa terrible. Per això recorda sempre a la gent que l’estimes, gaudeix de la vida, perquè  pot ser que aquest matí no t’alces.

 

1:55:25

Colps tornats.

I quan l’escriptor tanca  a Alex a l’habitació i el tortura amb la Novena? A banda de que volen que es suïcide per llevar punts al govern que tenen ara, l’escriptor vol fer-li patir com ell li ho va fer la vegada que entra a saca i violen a sa dona.

1:55:55

“Evaporarme de una vez, largarme de este mundo cruel y sin piedad.”

To be or not to be that is the question. Continuar o morir. Suportar o descansar en pau. Per què he de continuar vivint en un món com aquest? Un món que no m’agrada gens, havent de suportar els seus mals, podent tancar comptes amb un simple punyal? O botant per la finestra? Que fa que continuem patint els atacs d’aquesta vida? El temor a la mort que para el nostre impuls al suïcidi?

 

2:04:24

Conversa entre dos amics.

Per tal d’evitar que els nostres interessos siguen arruïnats fem qualsevol cosa. E aquest cas el primer ministre li fa la pilota a Alex, per aconseguir el seu favor, doncs é a tota l’opinió pública en contra seua ja que l’intent de suïcidi d’Alex es culpa seva.

Alex utilitza les mateixes paraules que li diu al seu corrector i doctor, paraules que en el fons no sent i que diu per dir.

 

Curació 

2:05:20

“Me había curado”

Però eixe “m’havia curat” a què fa referència?  A que s’havia curat de la seua ultra agressivitat? O d’açò ja estava curat? No, s’havia curat dels efectes del tractament que havia patit, tornava a ser humà, encara que això suposava tornar als vicis, a la violència  i també a Beethoven.

 Opinó personal

Encara que em coste admetre-ho, aquest film m'ha agradat molt. Al principi l'he trobat tot molt macabre, però quan l'he vista sencera, m'he adonat de tot el que significava de veres. No obstant això que el que adorat i més m'ha fet gaudir ha sigut la banda sonora, visca Beethoven!

 

El Club de los Poetas Muertos.

 

El Club de los Poetas Muertos 

The Dead Poets Society

"Carpe Diem"

 

 

 

 

 

 

Jure per damunt de tots els meus llibres que aquest treball no ha sigut copiat de cap lloc. Paraula de poeta mort.        

Frases  

 

Regles y pressió.

 

02:57 

 "Tradición, Honor, Disciplina y Grandeza". 

Per què aquests quatre pilars i no creativitat, esforç, originalitat i imaginació? Vegem com en aquest col·legi se lo dóna mes importància a seguir sempre el mateix camí o mètode abans que innova i deixar que els alumnes desenvolupen altres capacitat. Més que humans pareix que volen formar robots.  

Es obvi que en tota l'escola ha d'haver disciplina, encara que si tot els estudiants estigueren ben educats podrien els professor prescindir dels negatius, les faltes, el regle...? 

I que fa que els pares trien como model educatiu un col·legi d'aquestes característiques? Col·legi que inclús els obliga a deixar als seus petit internats i que segurament  és caríssim.  

Aquests pares portent als seus fills per fer d'ells homes importats: banquers, metges, advocats..."Homes de prestigi" que mitjançant el seu treball arriben a guanyar-se un lloc en la història. I no dic que ser reconegut per tot el món estiga mal, però si el teu objectiu és, per exemple estudiar la carrera de medicina exclusivament per guanyar un premi Nobel...On va quedar la vocació, l'afany per ajudar a les persones?  

 

 04:42  

"Señor ardenson le han puesto el liston muy alto su hermano fue uno de nuestros mejores alumnos" 

A qui no li han comparat mai amb el seu germà? Pares, oncles, avis, professors... 

Potser que els nostres pares siguen els mateixos però a cas això implica que tinguem la mateixa capacitat, els mateixos gusts...? Som persones completament diferents. Sí, compartim les mateixes peces, no obstant això la nostra "ment", la nostra "ànima" allò que pensem és completament distint. 

 

04:58 

 -Todos esperamos grandes cosas de ti . 

- No nos decepcionará. Verdad?  

-Haré lo que pueda. 

Pressió, pressió i més pressio. La gent espera molt de nosaltres.   

Ah però si és Fulaneta de tal, és una alumna excel·lent, ja vorà com ho trau tot amb boníssimes qualificacions...Moltes vegades he realitzat exàmens i m'han eixit relativament mal,  aleshores m'he sentit trista, molt trista, però no per l'examen, mes bé  m'he sentit trista per haver decebut a un professor les expectatives del qual respecte al meu treball i coneixement eren més altes. No obstant això després pense; no som humans? No tenim dret a patinar en cap examen? No podem equivocar-nos al sumar o al llegir un enunciat? 

 

08:05 

"Cuando hayas terminado la carrera de medicina y te ganes la vida   podrás hacer lo que quieras pero hasta entonces harás lo que yo te diga. ¿Está claro? 

Sabes lo mucho que esto significa para tu madre". 

Ací vegem un clar exemple de xantatge emocional. El xic és pressionat pel pare a estudiar una carrera determinada. Per evitar que es distraiga amb "tonteries" li recorda a son fill la alegria i orgull que li produiria a sa mara que fóra metge.  

 

El nom. 

12:04 

"¡Oh, Capitan! ¡ Mi capitan! " 

Tots tenim un nom que no triem. Però eixe nom que se'ns dóna al nàixer és la forma de diferenciar-nos de la resta. Tots som Homo Sapiens, no obstant això jo sóc Homo Sapiens i a més a més Maria Roca. Encara que eixe Maria pot derivar en Mary, Marieta... 

Malgrat to això hi ha formes de referir-se  a  les persones diferents del nom que ens atorguen els nostres pares, els anomenats "malnoms", que a més de designar una persona ens parlen 'una qualitat o defecte.  Per què "capitán"? Tal vegada perquè serà ell qui les dirigirà en el llarg i  apassionant viatge a través del món literari.  

 

Carpe Diem.  

13:30

 "Coged las rosas mientras podáis;  

veloz el tiempo vuela.  

La misma flor que hoy admiráis,  

mañana estará muerta." 

"Tempus fugit " amics. 

Una realitat que no pdem negar, tic-tac el temps passa, no hi ha volta enrere. Per això mateix visquem! "Cojamos las rosas", saltem, cridem, gaudim d'aquesta vida que com el fum del cigarret s'escapa de les nostres mans" Visquem! "Antes que el tiempo airado cubra de nieve la hermosa cumbre", com diria Garcilaso. Abans que la mort ens cobra amb el seu mant.  

Condemnats a morir? O condemnats a viure conscients de l nostre fatídic final? "Como no me he preocupado de nacer no me preocupo de morir" diu Lorca. Però es la raó qui nos traiciona fent-nos preguntes sobre eixe "més enllà", "cel"...Eixa terra de les fronteres de la qual cap viatger torna. 

Tot allò que és material està destinat a perir. Les piràmides es cauen, les impressores es trenquen, les escultures es desgasten, els quadres perden la seua color, i els homes els cabells. "Pols ets i en pols et convertiràs." 

Però i l'immaterial? On queda la essència de la rosa? La seua bellesa interior? És immortal? 

  

13:40/52 

"Carpe Diem.  Aprovecha el momento" 

Perquè per cada minut que tanquem els ulls perdem 60 segons de llum. La vida és bella. Ja que hem tingut la sort de nàixer en un país, més o menys civilitat, amb mitjans, educació, sanitat...Per què no anem a ser feliços i a gaudir  de cada hora al màxim? Sí, avui tinc classe de química i? La classe la vaig a dar sí, o sí, per tant li vaig a traure el màxim. Hem de fer de nostra una meravella.. 

No obstant això aquest tòpic em planteja problemes. Vaig a viure al màxim i gaudir de cada instant. Però si gaudeix de tots els instats com vaig a ser capaç de diferenciar els bons del roïns? Els emocionants del avorrits? Si la vida es com una pel·lícula hi haurà moments clau, escenes que sempre recordarà.  

Encara que si ens tonem escèptics recordar no es una pèrdua de temps? Podent estar visvint noves sensacions? No és aquest treball de filosofia, tot batxillerat, la universitat una gran pèrdua de temps? Si me'n vaig a morir,  què més em dóna ésser metgessa que xurrera?  

 

 14:00 16 

"Porque seremos pastos de los gusanos. 

Todos los que estamos en esta sala un dia dejaremos de respirar  nos enfriaremos y moriremos". 

Poques vegades ens parem a pensar que el dia de demà estarem "criant malves". Ens és tan desagradable mencionar la mort; parlar d'ella ens produeix calfreds, és  quelcom que s'escapa al nostre cap, quelcom al que tenim por perquè no el podem comprendre.  

I per un altre costat està la vida, vida la realita de la qual s'ha dubtat moltes vegades, "toda la vida es sueño..." ens diu Segismundo en La Vida es Sueño. Vida que no hem decidit tenir mai i el final de la qual tampoc és a la nostra mà, final que qui sap si es el principi de quelcom nou. 

 
 

Poesia, pensament y paraules.  

20:24 

 "Entender la poesia". 

Assaborir-la, tastar-la, comprendre-la, conèixer allò que té darrer, el que va portat l'autor a crea la seua obre, sentir el mateix que ell va notar al compondre-la. No podem mesurar un poema basant-nos en la seua llargària o mètrica. No podem criticar les comes o els adjectius ni tan sols si la rima és bé o mal feta, doncs el poema  és aixina perquè aixina ho va decidir l'artista.  

 
 

23:53 

“Aprenderan a pensar por si mismos. “

 

Vivim   en una societat en la els prejuicis i les moden tnen el gover, on moltes persones són com “suros” que es deixen portar pel corrent. Jo, sóc jo i el que pensé. Ja que sóc un animal racional que pot elegir, lluire…Per què no vaig a pensar per mi mateix?

Avui poca gent pensa o recapacita, desaprofita l’oportunitat de poder plantear-se les coses. Som molt gossos. Ens hem acostumat a que ens ho donen tot fet. Has de fer un treball de filosofía, què fas? T’ho copies o t’esprimixes el cap fins traure-li tot al film, llibre…?

 

Si continuem així se’ns atrofiaràn les neurones i perdrem el poc que ens queda. Si no aprenem a  pensar per nostaltres mateixos serem uns ignorants capaços de ser manipulats pel primer que passe.

Pensar és gratis i ningú t’escolta.

 

23: 57  

“No olviden que a pesar de todo lo que les digan, las palabras y las ideas pueden cambiar el mundo".  

Aquesta frase em va recordar un comentari que l'altre dia va fer un company de B sobre la importància de les lletres en la nostra societat, deia: Maria, qui són els que controlen totes les grans fortunes, els països i governs? I els que mantenen l'ordre? Gent de lletres! Si, un metge cura, però no ho fa sense material i aquest material li l'han proporcionat a l'hospital després una sèrie de reunions en les que s'ha aprovat el pressupost, reunions dirigides per gent de lletres. 

  Vaig continuar reflexionant aquest tema i em començaren a vindre més exemples al cap. Ja en els ciutadans d'Atenes, amb la seua excel·lent oratòria, convencien d'allò que era inconvencible a qui tenien al seu costa; altre; com influix el teatre en la població analfabeta al llarg dels segles XVI i XVII; l'aparició dels primer periòdics, l'enciclopèdia i la gestació de la posterior revolució francesa... 

Sense oblitar que tots els escriptor que al llarg de tota la història han canviat la nostra visió de la vida, l'han fet exclusivament mitjançant paraules, pa-rau-les. 

 

24:30   24:50 

"Les contaré un secreto: no leemos y escribimos poesía porque es bonita. Leemos y escribimos poesía porque pertenecemos a la raza humana; y la raza humana está llena de pasión. La medicina, el derecho, el comercio, la ingeniería, son carreras nobles y necesarias para dignificar la vida humana. Pero la poesía, la belleza, el romanticismo, el amor son las cosas que nos mantienen vivos.” 

 

Aquesta es una de les frases que mes m'agrada de la pel·lícula doncs a banda d'ésser bonica es real. Ens recorda que, malgrat tota la tecnologia, la innovació, la ciència, seguim siguent humans. Que són els sentiments, i la resta de gent, les coses que donen sentit a nostra vida. Escrivim poesia per gaudir-la, tastar-la i sentir-la. Els éssers humans despeceguem passió, emocions. No som freds com les màquines. Si, clar que està be estudiar una carrera de prestigi, guanyar un bon sou...Però si no tens amor no ets res. Si no tens a ningun amb qui compartir ta vida, no ets res. Sinó tens a gent en la que et pugues recolzar, de què et serveix tant reconeixement.? Et passaries la vida al laboratori sense eixir per guanyar un premi Nobel? Després eixiria i t'adonaries de que t'has perdut un món meravellós. 

Viu, fes-lo amb passió, que la gent et recorde pel teu afecte amb ells i no pel que has estudiat.  

 

25:18 36  

"Respuesta. Que tu estas aquí , que existe la vida, la identidad que prosigue el poderoso drama y tu puedes contribuir  con un verso. "

Quin és el teu vers? Què aportes tu a aquesta vida? Quin és el sentit de la teua existència? Si la vida és una pel·lícula i tu ets un personatge, quin és el teu paper? I per què vius? 

Totes aquestes preguntes venen a dir el mateix...Si estem en aquest món per a fer alguna cosa, quina és aquesta cosa? 

No os puc respondre a aquesta qüestió, però puc dir-vos que mitjançan la nostra existència fem que aquesta obra de teatre continua, i com que aquesta obra de teatre és una meravella, la nostra raó d'ésser té una finalitat bona.  

 

Frases de somnis...Zzzz...  

 

26:42

 "Muestrame un corazon que este libre de necios sueños y te mostraré a un hombre feliz." 

Ens esclavitzen els somnis, les passions? Viuríem feliços amb el blanc i el negre? Són la innovació i l'art contraris a l'home? 

Si tots fórem lliures, viuríem en una societat perfecta, on ningú faria gens diferent. No seriem aleshores paradòxicament esclaus de la monotonia? 


 

26:47 

 "Siempre al soñar tenemos libertad siempre fue así y siempre así será." 

Somiar ens permet anar enllà, no conformar-se amb l'ara, arribar més lluny. "Estamos hechos del mismo material que los sueño" nos diu Shakespeare. Els somnis ens permeten escapar de la realitat, ser completament nosaltres mateixos, aliés a tot allò que ens rodeja.  

 

Llenguatge. 

 

39:48 

"Una persona no está muy cansada, está exhausta. Una persona no está muy triste, está taciturna." 

He ací la meravella del llenguatge. És assombrosa la quantitat de missatges que podem elaborar, els matiços que podem expressar mitjançan l'escriptura. És per l'autor el text que redacta una obra mestra on tot ha de quadrar a la perfecció. Cada palabra, cada coma I cada punt ocupa un lloc que, tras molt teball, li ha sigut assignat.  

 

Realitat 

41:29 

"Debemos mirar las cosas desde un punto de vista diferente. " 

Perquè dos mes dos no sempre es quatre. Perquè moltes coses que ens pasen es poden analitzar des de diferents aspectes. Pensar ens permet recapacitar i canviar el punt de vista que tenim front a les coses. A més a més el estar envoltats per altres persones amb les que ens  comuniquem fa que sigam capaços de veure les coses d'altra manera. Els punts de vista fan que sigam objectius en les situacions de nostra vida, ens fan ver la realitat i el problema i altres ulls.  

 

 

55:12 

“La verdad es como una manta que siempre te deja los pies fríos, la estiras, la extiendes pero nunca es suficiente. La sacudes, le das patadas pero desde que llegamos llorando a que nos vamos muriendo, solo nos cubre la cara mientras gemimos, lloramos y gritamos.” 

Aquest discrus m'ha impactat molt doncs expressa com la veritat es una cosa inassolible. Busquem, pensem, i mentre no s'adonem de que estem morint. No ens conformem amb saber una cosa, volem més, tenim els peus freds i continuem lluitant amb la manta, amb la nostra realitat, fins que aquesta en cobreix per complet i ens ofega.   

L'home és baix el jou de realitat que condicionen sa vida: el temps, la societat...Si no estiguérem marcats per elles, viuríem feliços? O hem de tenir els peus freds per a seguir progressant? 

 

 

1:02:00 24 

"La dificultad de mantener las propias convicciones. Frente a los demás.  

Todos necesitamos ser aceptados" 

Es curiós l'efecte que pot crear la resta en nosaltres. Anem caminant pel carrer amb altra persona igualem el seu pas, algú aplaudeix i nosaltres li seguim...I açò per què? No hauria de fer cada u les coses al seu aire? No, no podem.  Els ésser humans necessitem ser acceptats per la resta. Som un ser social i necessitem de la gent. I què millor forma d'ésser  acceptats i aconseguir amics que siguent igual que  ells? Compartir els seus gusts, actituds.. Per exemple amb  el tabac i l'alcohol i la cridada "pressió de grup". És necessari fer açò per a integrar-se? No som el suficientment intel·ligents per  donar-nos compte de que es el mateix una persona que fuma que altra que no ho fa? 

 

 

1:02:32 

 "Dos caminos divergían en un bosque y yo elegí el menos trasitado de los dos, y aquello cambio todo." 

La vida són camins, no hi ha ni bons ni rois, simplement camins que porten a llocs diferents. Que triem u o un altre depèn de nosaltres. 

Però hi ha camins amb més transeünts i altres més solitaris, crec que ací Frost, citat per Keating, ens vol fer reflexionar sobre el nostre futur, el que podem arribar a ser, i com anant pels camins menys transitat també podem trobar la felicitat. Camins de tranquil·litat on ens trobem amb nosaltres mateixos.  

     
 

Fets 

Quan el xic li llig a la xica. 

12:51:16 

 -Se lo has leido? 

- Si 

-y que te ha dicho? 

- Nada 

-Nada? 

-Nada, pero lo he hecho.  

Que li fa a un xic de desset anys arriscar la seva pell entrant en una classe que no es la seva per a llegir-li a una xica que coneix relativament poc tems una carta ridícula? 

Resposta: l'amor. 

Que importa que la resta de gent li mirara com a un boig, que li donara una pallissa? Ell ho havia fet, ella li havia escoltat, res més importava, ni la seua resposta Ell li escriu I ja només escrivint gaudeix, però més ho fa sabent que ella coneix la veritat.  

Per què vas a escriure coses boniques si després ningú les va a llegir? Quan estigues  mort et puc assegurar que cap persona sabrà allò que va passar pel teu cap. Per això moltes vegades es important dir el que u pensa, ficant límits clar està. Però si son coses bones, per què no les anem a dir? per què ens hem de callar podent-li arreglar el dia a algú que està mal? podent sorprendre amb un pirop, un somriure sincer, una mirada, unes paraules, una carta...  

 

El suïcidi. 

1:40:00 

Per què es suïcida el pobre xic? és la primera pregunta que m'ha passat pel cap. Ha gaudit  fent l'obra, ha viscut el personatge, s'ha sentit reconfortat després la felicitació del seus companys, del seu professor... Però es la pressió de son pare, el tracte que té amb ell, la resposta que li dóna el motiu del suïcidi?  

És obvi que no hi ha motius per suïcidar-se. Encara que o pense en calent jo crec que hauria fet el mateix. Tinc un somni, el compleix y la persona que més estime, aprecie I respecte no es capaç de dir-me que l'he fet be,  així jo també em pegue un tir.eLLés feliç actuant, no obstant això inconscientment quan actua també vol agradar a son pare, que li mira I pense "què gran fill tinc". 

Clar que el pare vol el millor per al seu fill, I pensa que allò que es el millor seria estudiar medicina I fer-se un home de profit. però per que no té en compte el que pensa son fill? 

I ara arriba la gran qüestió: ha tingut el professor alguna cosa  vore  amb el suïcidi de l'alumne? Clar que li va influir, animant-li a que fera l'obra, però açò només va ser una espenta a fer el que li agradava; actuar, sentir la vida d'un altre com la teua, interpretar. Li ensenyà a apreciar la literatura, les lletres, l'art, la poesia, trastocant-li els seus plans, tirant per terra el seu projecta de futur estudiant de medicina a Harvard. Però hauria sigut un bon met No descobreix gràcies al senyor Keating el sentit de la seua vida?  


 

Un detall 

Un fet curiós que m'ha cridat l'atenció i  que ens mostra com el senyor Keating  no ha ha canviat només als alumnes  es quan al film al minut 1:59:10 el professor de llatí es troba donant una classe fora de l'aula, al pati traduint  les paraules dels objectes que veu. La lliçó l'estava impartint a l'exterior com feia Keating moltes vegades, en compte d'explicar les declinacions a la pissarra.  

 

Punt final. 

Aquesta pel·lícula a banda de criticar la pressió escolar I paternal que s'exercís sobre els joves és un cant a la vida, a l'amor, a es eixe "Carpe Diem", que com vegem al film no sempre acaba bé, ja que moltes vegades les nostres passions al no veures realitzades ens destrueixen plenant-nos de frustració.  

També ens mostra com els profesor són capaços d'influir en els seus alumnes. Un mestre enseny, però de la forma que ensenya I allò que enseya condiciona la resposta dels seus pupils. Estem siguen bombardejats d'informació  a diari, informació que ens agobia I' estressa, que altres vegades dins I tot ens avorreix. No s'entén que no som màquines? Que l'avorriment I la pressió gelen  l'interès I paralitzen el pensament? No es la feina del professor fer que els seus alumnes aprenguen I que disfruten fent-la? No deu un professor  fer gaudir de les seues classe? Si has triat dedicar-te a l'ensenyança, per què no vas a ser el millor?  

 

Opinió personal. 

Aquest film m'ha agradat molt. La recomane a tot aquell que es digne a llegir el meu blog. Et fa pensar sobre la raó de moltes coses amb les seus impactants frases I discursos.  

La pel·lícula m'ha ensenyat que  has de viure, riure, amar, perdonar, gaudir, ser feliç perquè el temps passa I les oportunitat se'n van.