sábado, 15 de noviembre de 2014

Se tu mismo, los demás ya están cogidos



Hui dia la nostra societat és plena de modes, corrents...La original·litat crida l'atenció per la seua mancança.

Pero a qui no li agrada comprar-se una samarreta i que li quede "hipster"? o pujar una foto a l'Instagram i que la gent li dóne molts "likes"?
Volem ser com els jovens americans que es passen el dia a Starbucks amb els seus Macs, iPhones...?

Encara que lliges açò i digues, no, que va, jo no soc gens influit per a resta. MENTIDA!
Tos ho som, tots ho fem. Conscient i inconcientment.!

I jo planteje...
Per què és el nostre objectiu pareixer-nos a la gent que ix a les revistes? per què ser primes? tenir el monyo llarg i fer-se les californianes?

 Som influits per la gent que ens envolta, som herència d'una cultura, i d'un codi genètic...No obstant això, hem d'ésser tots iguals? hem d'aspirar a les mateixes coses?


Cadascú som humans  únics, inèdits i irrepetibles! Aprofita la diferència!


domingo, 2 de noviembre de 2014

EL MÓN GROC


El MÓN GROC:

 ALBERT ESPINOSA

"SI CREUS EN ELS SOMNIS ES FARAN REALITAT"

Pàgina 18

“No cojas la cuchara con la mano izquierda.

No pongas los codos sobre la mesa.

Dobla bien la servilleta.

Eso, para empezar.”

 

Prohibicions que marquen la teua vida. Pares, professors...Moltes vegades som o ens deixem modificar per la resta. Seguim unes normes que la gent que ens estima ( almenys ells diuen que ho fan) ens dóna. Però una cosa es creure que açò es millor  per tu  i una altra que ho siga realment. Clar que hem de fer la lletra bonica, no obstant això importa que siguem esquerrans o que escrigam  amb la mà dreta?

Què importa que t’hages deixat  quatre quadrats de marge a la llibreta i no cinc mentre tingues l’exercici bé? Hem de diferenciar entre manies i normes. Hi ha normes que tenen sentit, i altres que son manies absurdes. Aquest tipus de “lleis” o “codis” que reprimeixen la nostra forma de ser no fan gens menys que frustrar-nos, gelant la imaginació i l’originalitat.

Per què no ens expressem tal com som en compte de tancar-nos en la monotonia de la vida, de la rutina? Per què vas a viure en blanc i negre, podent viure en GROC!!

Pàgina 29:

“Si creus en els somnis, es faran realitat.”

“Creure i crear són dues paraules que s’assemblen, i s’assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop. Tan a prop que si creus, crees. “

Llegir frases com aquestes em fica els pèls de punta. “És possible complir els teus somnis?” Em plantege. Doncs la veritat és que moltes vegades sí , però no dic sempre, perquè sempre és una paraula que implica molt compromís per aquesta raó no la utilitze... Aleshores continue, moltes vegades els teus somnis es fan realitat...no obstant això, no es fan realitat si tu ets al teu llit dormint tot el dia; has de treballar, de millorar, de lluitar, sempre (ara si que dic sempre, perquè es sempre)  val la pena lluitar pels teus somnis...perquè si creus en els somnis, es faran realitat.

Com vas a arribar a la teua meta si no tens clar on es la meta? Si no tens clar l’esforç que vas a fer?

Es de veres que creure i crear son paraules que fonèticament es pareixen, però a més a més són relacionades...Si creus pots crear... Si penses allò que has imaginat el pots fer... Per crear s’ha de creure primer... Moltes coses de les que gaudim hui dia eren inimaginables fa molt de temps: internet, avanços mèdics, arribar a la Lluna...Somnis de l’ésser humà, coses que en un principi eren impossibles però que veges tu ara són realitats amb les que convivim...

 

 

 

 Pàgina 30

“De vegades les frases més importants són les que menys importància ens pensem que tenen.”

Les idees i les paraules poden canviar el món...però quines importen més?  Moltes vegades són detalls, adjectius els que marquen la diferència... No obstant això, és aquest matís perceptible per al receptor?

Pàgina 33

“Les pèrdues són positives”

“Hem d’aprendre que tard o d’hora tot allò que guanyeu ho perdreu.“

Les pèrdues ens fan forts, les pèrdues ens recorden que som humans , éssers limitats que vivim una realitat limitada. Front un pèrdua podem tenir actituds de frustració ràbia... (es d’allò més normal), no obstant això aquest sentiment de pèrdua no hauria de durar sempre. La vida m’ha ensenyat moltes coses i una d’elles es que “l’únic que podem canviar es l’actitud”. Viviu la pèrdua, recordeu, però que el record no us faça mal que siga un record ple de nostàlgia, enyor, sentiment...mai de dolor. Un record dolç amb regust amarg, perquè les pèrdues fan mal encara que a la llarga ens fan madurar.

Tot puja, tot baixa, tot ve i se’n va... No hi ha res a la vida que perdure...Potser el que tens ara el perdes demà...I el que penses que no tenies els guanyes de sobte. Jo no dic que no estiga bé aferrar-se a les coses, però hem d’ésser conscients de la possible pèrdua...La vida a la llarga ens ensenya a perdre.

Pàgina 38

“No existeix la paraula dolor”

Què és per a tu la paraula dolor?

Per a mi es una paraula, un conjunt de consonants i lletres juntes. La paraula dolor no fa mal igual que la paraula foc no crema. Són PARAULES. A més a més si pense en la realitat que representa la paraula dolor estic segura de que allò que per a tu es dolor per al teu veí pot no ser-lo i al contrari també. El dolor es subjectiu i per això variable, aleshores  ix el dubte: realment existeix el dolor? Òbviament hi ha un mecanisme biològic que ens indica que a una determinada part del nostre cos li fa mal alguna cosa...però és aquesta sensació dolenta per nosaltres? Es pot gaudir del dolor?

Pàgina 41

“El secret no és ser de ferro o insensible, sinó deixar que el dolor et penetri, que et toqui i tornar a batejar el que tens.”

Tots som humans i com humans que som passem males estones...i en tota estona horrible hi ha un moment en el que toques fons, un moment en el que creus que ja no pots ésser més desgraciat, un moment en el que et consumeixes com el fènix i només eres cendres...però també després de tot el mal hi  arriba la calma,  un moment on ja no té trellat continuar plorant, ressorgeixes, revius, i no ho fas més dèbil, sinó més fort...

Hi ha mals que per tal d’assimilar-los t’han d’aplegar fins al fons.

Pàgina 47

“Ser l’amo de les teues  respostes i de la teua ànsia”

Moltes vegades escrivim coses de les quals als minuts ens penedim...Som molt impulsius a l’hora de manar un Whatsapp, i això per què? Jo pense que es la por a que l’altra persona no ens conteste, la por a deixar una conversa que ens fa gaudir a mitges... Però no s’ha de pensar abans d’escriure? No s’ha de reflexionar?

Pàgina 48

“Fes cinc bones preguntes al dia”

La curiositat va matar al gat, però com aquest tenia set vides no es va morir, va assabentar-se del secret i va continuar vivint molt feliç amb sis vides. Per aquesta raó siguem curiosos, preguntem, no ens conformem amb allò que ja coneguem. No volem savis, volem filòsofs, gent que vaja de la mà del coneixement, que gauda al aprendre noves coses. Per aquesta raó pregunta, indaga, qüestiona, totes les preguntes tenen respostes...només has de trobar-les.

Pàgina 56

“Camineu, respireu i gaudiu

Ara tinc l’experiència d’estar incapacitada per caminar, gràcies a Déu es una cosa passatgera, però he d’admetre que estic un poc fastiguejada. 

Poder caminar es una de les sensacions més meravelloses del món. Desplaçar-te on vols amb el teu propi cos.

Quines ganes de tornar a caminar, tornar a gaudir de passejar amb les dos cames...

Pàgina 65

“S’ha de saber dir que no en aquesta vida”

Mira que ens agrada porc dir que no a les coses. Escoltem un no i ens sona mal, en canvi el si es perfecte...

La paraula si varia segons la llengua ( yeah, oui, si, yes, da...) , en canvi la paraula no es quasi igual (nain, non, no, no, niet...). No serà més important el no que el si?

No, no i més. No.

-No a allò que no vols. (Si no ho vols per que vas a dir que si?)

-No a allò que encara no saps que no vols però que vols. (Pensa, reflexiona, diu que no)

...

-No a tu mateix. (No al teu egoisme, no a la teua arrogància).

Pàg 67

“No penseu mai que us esteu negant una cosa sinó que us obriu camins a molts altres ‘si’ ”

Triar significa donar prioritat a una cosa respecte altra, però açò ens costa molt, perquè triar significa dir que no a opcions que potser també ens agradaven.

Clar que després de triar no ens hem de fustigar pensant allò que hauria passat si haguera fet tal cosa...no, gaudeix de la teua decisió, gaudeix d’haver dit que no a una cosa perquè t’has obert portes a uns altres si.

Pàgina 68

“El que més amagues és el que més mostra de tu”

Tots som diferents. Som éssers  únics, inèdits i irrepetibles. No obstant això moltes vegades ha detalls nostres que volem ocultar per por a no ser integrats pel grup. Ens deixem portar pel corrent. Però en realitat allò que més amaguem és el que més ens identifica. Tenim secrets que no contem per por a que la resta ens margine o desprecie, malgrat que potser siguen capacitats o accions meravelloses. De que et serveix recitar a Neruda o a Vicent Andres si cap persona et va a escoltar fer-ho?

“Digue’m el teu secret i et diré perquè ets tan especial.“

Pàgina 75

“Accepta qui ets, no tinguis por de ser la persona en què t’has convertit per mitjà de les decisions que has pres”

Si jo he decidit que una cosa serà per alguna raó no? El meu jo del passat haguí d’estar segur quan va dir que sí a tal i no a pasqual... Amb això no vull dir que sempre hages encertat, no, amb això vull dir que encara que siga una decisió equivoca i et penedeixes has de tenir en compte que si vas tria una opció i no una altra va ser per algun motiu. No cregues que el teu jo del passat era imbecil, potser fora inepte, impulsiu, però no idiota.

Les decisions ens marquen, encara que com ets tu qui les fa tens aleshores l’oportunitat de marcar-te a tu mateix

Pàgina 80

“El que importa no és que mires, sinó què et transmet mirar”.

En aquesta vida moletes coses en són subjectives.  Potser jo mire un quadre i em transmeta una cosa i a tu una altra. Potser jo gauda amb un paisatge natural  i tu amb un edifici del segle XIX. Mirar no és només veure amb els ulls també es sentir allò que veus, que el que observes cree alguna reacció al teu interior.

Pàgina 84

“Pensa bé allò que penses. Pensa no et conformes amb el primer pensament”

Ja que tenim l’oportunitat i la capacitat de pensar per què no l’anem a aprofitar?  

Per què actuar sense pensar podent actuar pensant?  I no penses només una volta, allò que penses pensa-ho més. Pensar es gratis, a més a més ningú t’escolta.

 

Pàgina 86

“Busqueu el sud, busqueu el nord. No deixeu d’anar cap a l’un i cap a l’altre.”

Una vegada arribes al Nord, has d’anar cap al Sud, i quan siguis al Sud cap on has d’anar? Doncs cap altre lloc.  Els objectius, les respostes no són sempre al mateix puesto,  ni te les donen les mateixes persones, ni te les proporcionen els mateixos ambients. Per viure has de moure’t.

Pàgina 92

“El que costa no és acceptar com ets, sinó com és la resta de la gent.”

Ens agrada molt criticar a la gent, la seua aparença, la seua forma de ser... Ens costa acceptar com són ja que són distints a nosaltres. Però que siguin diferents no significa que siguin pitjors.

Cadascú té la seua forma d’ésser i com què vivim en una societat hem de respectar la forma d’ésser dels altres. A més a més la resta ens pot ensenyar moltes coses, hem aprendre de les nostres diferencies amb la resta de la gent.

Pàgina 108

“El son ens endolceix”.

Jo tinc l teoria de que la gent és més oberta a parlar per la nit. És més tranquil·la i no es pensant en que ha d’estudiar, fer deures... Les converses nocturnes són més profundes i més plenes de sentiment. La nit, el son...ens endolceix.

Pàgina 158

“Groc: persona especial en la nostra vida a la qual acaronem i abracem i amb la qual dormim. Marca les nostres vides i no necessita temps de manteniment.  A la nostra vida hi ha 23. Les converses amb ells fan que millorem com a persones i que descobrim les nostres mancances. Són la nova baula de l’amistat.”

M’agrada aquest nou concepte d’amistat, es un concepte bell.  La realitat de l’amor ha evolucionat al llarg de la història, aleshores no ha d’evolucionar també el concepte d’amic?

He descobert  que tinc grocs, amics que són més que amics. Visquen els grocs!

M’agrada la paraula groc, és un color diferent que molta gent rebutja, però  a mi m’agrada, i ara després de llegir aquest llibre aqueta color simbolitza molt més

Pàgina 163

“Sempre heu de pensar en la mort com una cosa bona”

 Pàgina 164

“No heu de relacionar la mort amb el dolor. No heu de relacionar la mort amb la pèrdua. Relacioneu-la amb la vida, relacioneu-la amb una fi digna”.

 

Pot ser la mort  una cosa bona? Jo quasi sempre he pensat en la mort com el fi de tot, un fi roí, injust... Però no ha de tenir tota vida un final?  Com pots distingir una cosa viva si no hi a coses mortes? No hem de pensar en la mort com una cosa dolenta, després la mort d’algú queda al nostre cor un fragment d’aquesta persona; la mort crea el record, la nostàlgia. La mort fa que l’esperit de la persona, les seues idees, els seus ensenyaments arriben a més gent.

La mort es un final digne, que ens agrade o ens aplega, vulguem o no, ens aplega. Hem d’ésser conscients d’aquesta realitat que va lligada a l’existència de l’home.

Opinió personal:

Aquest llibre m’ha agradat moltíssim. Crec que quan el llitges un poc del món groc queda al teu interior. A més a més, els seus consells són aplicables a la vida quotidiana,  petits ensenyaments... Cal llegir-ho espai per gaudir-lo.