El MÓN
GROC:
ALBERT ESPINOSA
"SI CREUS EN ELS SOMNIS ES FARAN REALITAT"
Pàgina 18
“No cojas la cuchara con la mano izquierda.
No pongas los codos sobre la mesa.
Dobla bien la servilleta.
Eso, para empezar.”
Prohibicions
que marquen la teua vida. Pares, professors...Moltes vegades som o ens deixem
modificar per la resta. Seguim unes normes que la gent que ens estima ( almenys
ells diuen que ho fan) ens dóna. Però una cosa es creure que açò es millor per tu
i una altra que ho siga realment. Clar que hem de fer la lletra bonica,
no obstant això importa que siguem esquerrans o que escrigam amb la mà dreta?
Què
importa que t’hages deixat quatre
quadrats de marge a la llibreta i no cinc mentre tingues l’exercici bé? Hem de
diferenciar entre manies i normes. Hi ha normes que tenen sentit, i altres que
son manies absurdes. Aquest tipus de “lleis” o “codis” que reprimeixen la
nostra forma de ser no fan gens menys que frustrar-nos, gelant la imaginació i
l’originalitat.
Per què
no ens expressem tal com som en compte de tancar-nos en la monotonia de la
vida, de la rutina? Per què vas a viure en blanc i negre, podent viure en
GROC!!
Pàgina 29:
“Si creus en els somnis, es faran realitat.”
“Creure i crear són dues paraules que s’assemblen, i
s’assemblen tant perquè en realitat estan molt, molt a prop. Tan a prop que si
creus, crees. “
Llegir
frases com aquestes em fica els pèls de punta. “És possible complir els teus
somnis?” Em plantege. Doncs la veritat és que moltes vegades sí , però no dic
sempre, perquè sempre és una paraula que implica molt compromís per aquesta raó
no la utilitze... Aleshores continue, moltes vegades els teus somnis es fan
realitat...no obstant això, no es fan realitat si tu ets al teu llit dormint
tot el dia; has de treballar, de millorar, de lluitar, sempre (ara si que dic sempre,
perquè es sempre) val la pena lluitar
pels teus somnis...perquè si creus en els somnis, es faran realitat.
Com vas a
arribar a la teua meta si no tens clar on es la meta? Si no tens clar l’esforç
que vas a fer?
Es de
veres que creure i crear son paraules que fonèticament es pareixen, però a més
a més són relacionades...Si creus pots crear... Si penses allò que has imaginat
el pots fer... Per crear s’ha de creure primer... Moltes coses de les que
gaudim hui dia eren inimaginables fa molt de temps: internet, avanços mèdics,
arribar a la Lluna...Somnis de l’ésser humà, coses que en un principi eren
impossibles però que veges tu ara són realitats amb les que convivim...
Pàgina
30
“De vegades les frases més importants són les que menys
importància ens pensem que tenen.”
Les idees
i les paraules poden canviar el món...però quines importen més? Moltes vegades són detalls, adjectius els que
marquen la diferència... No obstant això, és aquest matís perceptible per al
receptor?
Pàgina 33
“Les pèrdues són positives”
“Hem d’aprendre que tard o d’hora tot allò que guanyeu ho
perdreu.“
Les
pèrdues ens fan forts, les pèrdues ens recorden que som humans , éssers
limitats que vivim una realitat limitada. Front un pèrdua podem tenir actituds
de frustració ràbia... (es d’allò més normal), no obstant això aquest sentiment
de pèrdua no hauria de durar sempre. La vida m’ha ensenyat moltes coses i una
d’elles es que “l’únic que podem canviar es l’actitud”. Viviu la pèrdua,
recordeu, però que el record no us faça mal que siga un record ple de
nostàlgia, enyor, sentiment...mai de dolor. Un record dolç amb regust amarg,
perquè les pèrdues fan mal encara que a la llarga ens fan madurar.
Tot puja,
tot baixa, tot ve i se’n va... No hi ha res a la vida que perdure...Potser el
que tens ara el perdes demà...I el que penses que no tenies els guanyes de
sobte. Jo no dic que no estiga bé aferrar-se a les coses, però hem d’ésser
conscients de la possible pèrdua...La vida a la llarga ens ensenya a perdre.
Pàgina 38
“No existeix la paraula dolor”
Què és per a tu la paraula dolor?
Per a mi
es una paraula, un conjunt de consonants i lletres juntes. La paraula dolor no
fa mal igual que la paraula foc no crema. Són PARAULES. A més a més si pense en
la realitat que representa la paraula dolor estic segura de que allò que per a
tu es dolor per al teu veí pot no ser-lo i al contrari també. El dolor es
subjectiu i per això variable, aleshores
ix el dubte: realment existeix el dolor? Òbviament hi ha un mecanisme
biològic que ens indica que a una determinada part del nostre cos li fa mal
alguna cosa...però és aquesta sensació dolenta per nosaltres? Es pot gaudir del
dolor?
Pàgina 41
“El secret no és ser de ferro o insensible, sinó deixar que
el dolor et penetri, que et toqui i tornar a batejar el que tens.”
Tots som
humans i com humans que som passem males estones...i en tota estona horrible hi
ha un moment en el que toques fons, un moment en el que creus que ja no pots
ésser més desgraciat, un moment en el que et consumeixes com el fènix i només
eres cendres...però també després de tot el mal hi arriba la calma, un moment on ja no té trellat continuar
plorant, ressorgeixes, revius, i no ho fas més dèbil, sinó més fort...
Hi ha
mals que per tal d’assimilar-los t’han d’aplegar fins al fons.
Pàgina 47
“Ser l’amo de les teues
respostes i de la teua ànsia”
Moltes
vegades escrivim coses de les quals als minuts ens penedim...Som molt impulsius
a l’hora de manar un Whatsapp, i això per què? Jo pense que es la por a que
l’altra persona no ens conteste, la por a deixar una conversa que ens fa gaudir
a mitges... Però no s’ha de pensar abans d’escriure? No s’ha de reflexionar?
Pàgina 48
“Fes cinc bones preguntes al dia”
La
curiositat va matar al gat, però com aquest tenia set vides no es va morir, va
assabentar-se del secret i va continuar vivint molt feliç amb sis vides. Per
aquesta raó siguem curiosos, preguntem, no ens conformem amb allò que ja
coneguem. No volem savis, volem filòsofs, gent que vaja de la mà del
coneixement, que gauda al aprendre noves coses. Per aquesta raó pregunta,
indaga, qüestiona, totes les preguntes tenen respostes...només has de
trobar-les.
Pàgina 56
“Camineu, respireu i gaudiu”
Ara tinc l’experiència
d’estar incapacitada per caminar, gràcies a Déu es una cosa passatgera, però he
d’admetre que estic un poc fastiguejada.
Poder
caminar es una de les sensacions més meravelloses del món. Desplaçar-te on vols
amb el teu propi cos.
Quines
ganes de tornar a caminar, tornar a gaudir de passejar amb les dos cames...
Pàgina 65
“S’ha de saber dir que no en aquesta vida”
Mira que
ens agrada porc dir que no a les coses. Escoltem un no i ens sona mal, en canvi
el si es perfecte...
La
paraula si varia segons la llengua ( yeah, oui, si, yes, da...) , en canvi la
paraula no es quasi igual (nain, non, no, no, niet...). No serà més important
el no que el si?
No, no i
més. No.
-No a allò que no vols. (Si no ho vols per que vas a dir que si?)
-No a allò que encara no saps que no vols però que vols. (Pensa, reflexiona, diu que no)
...
-No a tu mateix. (No
al teu egoisme, no a la teua arrogància).
Pàg 67
“No penseu mai que us esteu negant una cosa sinó que us
obriu camins a molts altres ‘si’ ”
Triar
significa donar prioritat a una cosa respecte altra, però açò ens costa molt,
perquè triar significa dir que no a opcions que potser també ens agradaven.
Clar que
després de triar no ens hem de fustigar pensant allò que hauria passat si
haguera fet tal cosa...no, gaudeix de la teua decisió, gaudeix d’haver dit que
no a una cosa perquè t’has obert portes a uns altres si.
Pàgina 68
“El que més amagues és el que més mostra de tu”
Tots som diferents. Som éssers únics, inèdits i irrepetibles. No obstant això
moltes vegades ha detalls nostres que volem ocultar per por a no ser integrats
pel grup. Ens deixem portar pel corrent. Però en realitat allò que més amaguem és
el que més ens identifica. Tenim secrets que no contem per por a que la resta
ens margine o desprecie, malgrat que potser siguen capacitats o accions
meravelloses. De que et serveix recitar a Neruda o a Vicent Andres si cap
persona et va a escoltar fer-ho?
“Digue’m el teu
secret i et diré perquè ets tan especial.“
Pàgina 75
“Accepta qui ets, no tinguis por de ser la persona en què
t’has convertit per mitjà de les decisions que has pres”
Si jo he
decidit que una cosa serà per alguna raó no? El meu jo del passat haguí d’estar
segur quan va dir que sí a tal i no a pasqual... Amb això no vull dir que
sempre hages encertat, no, amb això vull dir que encara que siga una decisió
equivoca i et penedeixes has de tenir en compte que si vas tria una opció i no
una altra va ser per algun motiu. No cregues que el teu jo del passat era
imbecil, potser fora inepte, impulsiu, però no idiota.
Les decisions
ens marquen, encara que com ets tu qui les fa tens aleshores l’oportunitat de
marcar-te a tu mateix
Pàgina 80
“El que importa no és que mires, sinó què et transmet
mirar”.
En
aquesta vida moletes coses en són subjectives. Potser jo mire un quadre i em transmeta una
cosa i a tu una altra. Potser jo gauda amb un paisatge natural i tu amb un edifici del segle XIX. Mirar no és
només veure amb els ulls també es sentir allò que veus, que el que observes
cree alguna reacció al teu interior.
Pàgina 84
“Pensa bé allò que penses. Pensa no et conformes amb el
primer pensament”
Ja que
tenim l’oportunitat i la capacitat de pensar per què no l’anem a aprofitar?
Per què
actuar sense pensar podent actuar pensant?
I no penses només una volta, allò que penses pensa-ho més. Pensar es
gratis, a més a més ningú t’escolta.
Pàgina 86
“Busqueu el sud, busqueu el nord. No deixeu d’anar cap a
l’un i cap a l’altre.”
Una
vegada arribes al Nord, has d’anar cap al Sud, i quan siguis al Sud cap on has
d’anar? Doncs cap altre lloc. Els objectius,
les respostes no són sempre al mateix puesto, ni te les donen les mateixes persones, ni te
les proporcionen els mateixos ambients. Per viure has de moure’t.
Pàgina 92
“El que costa no és acceptar com ets, sinó com és la resta
de la gent.”
Ens agrada
molt criticar a la gent, la seua aparença, la seua forma de ser... Ens costa
acceptar com són ja que són distints a nosaltres. Però que siguin diferents no
significa que siguin pitjors.
Cadascú
té la seua forma d’ésser i com què vivim en una societat hem de respectar la
forma d’ésser dels altres. A més a més la resta ens pot ensenyar moltes coses,
hem aprendre de les nostres diferencies amb la resta de la gent.
Pàgina 108
“El son ens endolceix”.
Jo tinc l
teoria de que la gent és més oberta a parlar per la nit. És més tranquil·la i
no es pensant en que ha d’estudiar, fer deures... Les converses nocturnes són
més profundes i més plenes de sentiment. La nit, el son...ens endolceix.
Pàgina 158
“Groc: persona especial en la nostra vida a la qual
acaronem i abracem i amb la qual dormim. Marca les nostres vides i no necessita
temps de manteniment. A la nostra vida
hi ha 23. Les converses amb ells fan que millorem com a persones i que
descobrim les nostres mancances. Són la nova baula de l’amistat.”
M’agrada
aquest nou concepte d’amistat, es un concepte bell. La realitat de l’amor ha evolucionat al llarg
de la història, aleshores no ha d’evolucionar també el concepte d’amic?
He descobert que tinc grocs, amics que són més que amics.
Visquen els grocs!
M’agrada
la paraula groc, és un color diferent que molta gent rebutja, però a mi m’agrada, i ara després de llegir aquest
llibre aqueta color simbolitza molt més
Pàgina 163
“Sempre heu de pensar en la mort com una cosa bona”
Pàgina
164
“No heu de relacionar la mort amb el dolor. No heu de
relacionar la mort amb la pèrdua. Relacioneu-la amb la vida, relacioneu-la amb
una fi digna”.
Pot ser
la mort una cosa bona? Jo quasi sempre
he pensat en la mort com el fi de tot, un fi roí, injust... Però no ha de tenir
tota vida un final? Com pots distingir una
cosa viva si no hi a coses mortes? No hem de pensar en la mort com una cosa
dolenta, després la mort d’algú queda al nostre cor un fragment d’aquesta
persona; la mort crea el record, la nostàlgia. La mort fa que l’esperit de la
persona, les seues idees, els seus ensenyaments arriben a més gent.
La mort
es un final digne, que ens agrade o ens aplega, vulguem o no, ens aplega. Hem d’ésser
conscients d’aquesta realitat que va lligada a l’existència de l’home.
Opinió personal:
Aquest
llibre m’ha agradat moltíssim. Crec que quan el llitges un poc del món groc
queda al teu interior. A més a més, els seus consells són aplicables a la vida
quotidiana, petits ensenyaments... Cal llegir-ho
espai per gaudir-lo.
