El MUNDO AZUL

EL MUNDO AZUL

Albert Espinosa

«Cuando alguien no te entienda, dile: “no importa, ama mi caos.” El caos es lo que te hace diferente, lo que la gente no entiende de ti o lo que desea que cambies, cuando en realidad has de amarlo. Y no sólo eso, después de amarlo, tienes que agrandarlo.”

Rafa et jure per d'amunt de tots els quadres que tinc a la meua habitació que aquest treball no l'he copiat.

Página 22

“Un problema es tan sólo la diferencia entre lo esperado y lo obtenido de las personas o de la vida.”

Moltes vegades ens ocorren coses que no esperem, no sabem com actuar davant elles, aleshores ens trobem front un problema. Però un problema ha d’ésser sempre roí? No existeixen els bons problemes? Com distingir una casualitat d’un problema? Segurament, la paraula problema ens sona malament, no obstant això, tot problema, és un problema, i com a problema que és té una solució, només cal trobar-la. Paciència.

Página 23

“Jamás escuchó a las personas. El mar decía, al menos, no intentaba engañarte”

La natura, ella no pot dir-te mentides, és la realitat així com tu la veus, ella és. En canvi, nosaltres, les persones variem el caràcter, inclús les nostres paraules d’un dia a un altre.  

Página 29

“Siempre he creído que los problemas no existen, se crean pensando.”

L’altre dia parlant amb la meua iaia em va preguntar que em passava, que feia cara de cansada. Jo li vaig respondre que no hi havia dormit prou, i que aleshores, estava morta. Ella va riure, i em va preguntar si era per algun xic. Jo, òbviament vaig negar, li diguí que no sabia la raó, però que no podia dormir, que estava pensant fins altes hores de la matinada. Ella només va contestar: “Filla meua, en aquesta vida qui pensa massa viu poc, gaudix”.

Página 31

Y recuerda que cuando expliques esta teoría sobre la libertad, sobre no tener obligaciones, todo el mundo te dirá: “si todos lo hiciéramos, si todos fuéramos libres de elegir, de obligaciones, de deseos… ¿Qué sería de este mundo?”

Tú sólo respóndeles: “y haciendo todo lo que se supone que debemos hacer… ¿Qué es de este mundo?”

Llig aquests paràgrafs i no sé que respondre. Podria dir que comparteix el seu sentit, no obstant això, em donen por.

Perquè, clar, no puc imaginar un món sense organització, sense llei, viuríem caòticament. Però, què no vivim ja en el caos? La gent mor de fam, hi ha guerra, injustícia, patiment... Com seria aquesta vida si ens deixarem endur pels sentiments, per la passió... Ho sent, no ho puc imaginar, la societat moderna ha influït massa en mi...

Página 38

“La base de todo es pensar que hoy es el día que morirás. Eso da sentido a la vida. No hay más.”

“Un dia sense riure es un dia perdut”, no diuen això? Imagina’t que vas a morir. Què faries? Aniries a classe? La mort dóna sentit a la nostra vida, la mort es eixe  final apoteòsic, gegant. La mort... Li tenim por sense saber que és, tenim por allò que ens és desconegut i que no podem comprendre... La mort...

“Y cuando al día siguiente despiertes, tendrás la mayor de las alegrías al darte cuenta de que te han regalado veinticuatro horas más.”

Et trobes malament? Trist? Doncs quan et sentes d’aquesta manera, pensa, ets viu. Mira tot el que t’envolta. Tens llum, tens color, música, persones... La vida és meravellosa, extraordinària.

“Pero recuerda que cada día lo has de vivir a tu manera. ¿De qué sirve vivir con sus reglas?”

Qüestió: Qui és l’amo de la teua vida?

Resposta: Tu, només tu.

Has de viure com tu vulgues, de la manera que sigues feliç. Si fas quelcom que siga per voluntat pròpia, per gust, per plaer. Si has d’anar a classe, gaudix, pensa i aprén; si has d’anar a un soterrament, plora, però gaudix plorant, si beses algú, besa-li, besa-li com et done la gana.

“No, no viviremos mil años, viviremos un día: ¿trabajarías ese día?, ¿pagarías facturas, ¿te interesarían las noticias?

Si et digueres que demà vas a morir, dis-me: aniries a classe? Et tancaries a la teua habitació? Clar que ploraries per deixar aquest món, però no faries res per a gaudir fins l’últim minut? Per  ésser amb la teua família, amb ton pare, amb ta mare? No buscaries la persona que estimes i li plantaries un bes?

Potser no vages a morir demà, però si hi mors, al menys que la teua vida haja sigut plena. Mai es sap... Per aquesta raó escolta’m, què et costa dir a la gent que l’estimes? Què et costa somriure? Viu cada dia com si fóra l’últim.

“No tienes que hacer nada que no desees- No te obligues a nada que no necesites. Tan sólo vive el segundo, disfruta el minuto.”

Sincèrament em costa comprendre aquesta frase, ja que en la meua vida tinc moltes obligacions, que dic! Tots tenim obligacions. No podem deixar-les.

Com podem no fer allò que no desitgem? Com podem no obligar-nos a fer allò que ens demanen?

Vinga, tot per l’aire!

Què es realment la llibertat? Fer el que em dona la gana? Però es que si fas el que et dóna la gana ja no ets llibre, sinó que ets esclau dels teues propis anhels. Això es massa complexe...

Página 39

“El problema no es que sólo usemos el diez por ciento de nuestro cerebro, sino que no utilizamos ni el dos por ciento de las emociones de nuestro corazón.”

Ens hem acostumat a pensar massa i a sentir-ne molt poc. I si empraren tota la nostra capacitat en les emocions, en els altres? Què ocorreria? I si deixarem a un costat la tècnica i tornarem a aquells temps on no hi havia res meu ni teu, on hi havia un nostre. Aquells temps coneguts per daurats on l’home era, encara, humà.

Página 71

“Se ha de latir fuerte para que el mundo sepa que existes”

Quantes persones som al món? Amb tanta gent has d’alçar més la teua veu, la veu del teu cor perquè t’escolten.

Página 80

“Sólo es feliz el que es libre. Sólo es libre el que es lo que debe ser.”

La llibertat implica felicitat? Què hem d’ésser per ésser lliures? Com saber que ens fa lluïres i què no?

 Página 81

“Para vivir, ¿hay que perder las razones que nos hacen vivir?”

I si visquérem deslligats a tot? Aleshores seriem lliures? Quines són eixes raons que ens fan viure? La família, els amics? I si els perds que et queda llavors?

Página 89

“Las dudas no resueltas son miedos no aceptados”.

Quantes vegades hem dubtat que una persona ens estimara només perquè no ens hem atrevit a preguntar-li’l! Els dubtes que no hem aclarit son pors a les quals no ens hem pogut enfrontat. En aquest cas de les relacions de parella tenim por al rebuig, al “no”. Però hi ha més casos, i la por a estudiar una cosa distinta a la que “sempre” havies pensat que anaves a fer? Eixa por a que t’agrade una altra cosa, més que la que durant mitja infància has desitjat? POR AL CANVI, A EIXIR DE LA NOSTRA ZONA DE CONFORT.

Página 94

“Ser un niño y un adulto.       Un niño que imaginaba y un adulto que saca las fuerzas para sacar esos sueños adelante.”

Com admire els xiquets quina ment la seua, i els adults quina força de voluntat! No creieu que en realitat hauríem de mantenir eixe xiquet dins nosaltres i com adults realitzar els somnis d’aquest infant?  

Página 109

“Ellos siempre decían que el amor era como el ajedrez. Que hay gente que ama con movimientos rápidos, como los alfiles o las torres. Otros quieren de forma extraña, como los caballos. Y finalmente hay otros que son como peones, que no saben amar, sólo saben dar un paso corto, pero esos `pueden llegar al final del tablero y conseguir encontrar otra forma de querer.”

Quina preciosa comparació entre els escacs i l’amor. A la nostra vida trobem tot tipus de peces.  Aquells que van ràpid, un altres que son estranys/diferents i finalment uns altres que en un principi no saben estimar però que finalment aprenen...

Página 114

“Poseer es un error. No hay de querer a una persona para ti, la has de compartir con la naturaleza y con el mundo. Debes saber que no te pertenece. Si deseas algo sólo para ti, tarde o temprano lo perderás.”

Tot el que es té hi ha un moment en el qual es perd. Si desitges quelcom només per a tu, estàs siguen un egoista.   Tots pertanyem al món, cap persona es de ningú.

Página 119

“Siempre he odiado esa frase que se dice de que no existe una palabra para llamar a los padres que pierden un hijo. Esas palabras continúan siendo "madre" y "padre". No se pierde jamás ese estatus.”

Per què quan una persona perd son pare o sa mara o ambdós l’anomenem orfe? Que no continua sent un fill? I els pares que han perdut un fill, per què no continuen sent pares? Cal canviar el seu estatus? I els records? I el seu sentiment? Què amb les paraules canviem la condició de les persones?

Página 129

“Se esclavo es un placer cuando el placer máximo es no ser esclavo de nada.”

Som esclaus en la nostra vida? Doncs clar, som esclaus de les modes, d’allò que es més “cool”... I som feliços sent esclaus?

Com seria si fórem completament lliures? I sinó depenguérem de res? El plaer màxim?

Página 138

-         No todo es sexo y amor

-         El sexo es el juego más divertido y el más sencillo.

-         Pero el sexo y el amor son solo anzuelos.

En la vida no és l’amor el més important, encara que la gent ho pense, en la vida el sexe no és allò més important. Aquestes dues coses serveixen dons per enllaçar la nostra vida, per unir persones.

Quasi tot el món pensa creo que es fonamental tenir parella, però que no es pot estar bé a soles? Què no es pot trobar l’amor en la felicitat?

Página 143

“El caos es la personalidad sin juicio ni moral”.

“Jo soc jo i les meus circumstàncies”, aleshores, la meua personalitat, també ha estat influïda per la societat, per la publicitat i tot això, i si aconseguirem, però alliberar-nos de  tots els prejudicis?

I si tots en deixarem dur pel nostre caos? Com seriem realment?

Página 147

“Ama tu caos, ama tu diferencia, ama lo que te hace único.”

El caos és allò que et fa diferent, únic. És la teua essència, el teu jo real, sense cap mena de filtres. Per aquesta raó ha d’aprendre a expressar-ho, a gaudir d’ell. Perquè cadascú tenim el nostre caos, i hem de conviure amb ell. No podem retenir-lo.

Página 160

“Cuanto más pronto entiendas que cada minuto es un regalo, antes comenzarás a vivir. Pero no debes comprenderlo en clave de la vida, sino de tu muerte.”.

No hem de viure d’esquenes la mort. Hem de tenir-la present, perquè és la qual dóna sentit la teua vida. Per aquesta raó, no has de viure, pensant en la vida, has de viure pensant en la mort. La mort fa que ens tomem açò  amb serietat perquè quan hi ha la mort t’adones que no tens tot el temps del món, només tens el temps de la teua vida.

Página 163

“No nos enseñan a crecer, quizá no deberíamos crecer”.

Cap persona m’ha dit que he de créixer, o canviar. Cap persona m`ha parlat d’eixa obligació. Per què canviem aleshores? Per què tanquem el xiquet que érem en una habitació i després tirem la clau?

Página 171

“No se trata de sufrir, se trata de comprender el sufrimiento”.

En la vida vas a patir molt, vulgues o no, la tristor, la desgràcia, la pèrdua, t’agafa sempre. Per aquesta raó hem d’aprendre a sofrir, i quan aprenem a patir, hem d’aprendre a comprendre el nostre patiment. No podem gaudir d’ell, però si que podem acceptar-lo.

Página 186

“Mira con cuidado que estás pisando mis sueños”.

Mai deixeu que cap persona us pise els vostres somnis, perquè aquestos són vostres, i de ningú més. Cap persona té dret a destruir-los.

Opinió Personal:

Aquest no és el primer ni l’últim llibre que llig d’A. E. Admire moltíssim aquest home. Totes les seus obres són un alegria per al teu cor. T’ensenya, et diu petits consells per viure millor, per aprendre a viure.

Done les gràcies al meu professor de filosofia per haver-me donat a conèixer aquest autor tan... meravellós.